Aquí en teniu unes quantes imatges i dos videos:
21 de desembre de 2009
Aquí en teniu unes quantes imatges i dos videos:
17 de novembre de 2009
Properes presentacions:
-Dimarts dia 15 de desembre a les 20h
a l'Espai de Cultura Can Alcover
(C/ Sant Alonso, 24. Palma)
-Dimecres dia 16 de desembre a les 19h
a l'Espai Mallorca
(C/ del Carme, 55. Barcelona)
28 d’octubre de 2009
Pròximament a La Cantàrida

SOLELL o SOLEI.
1. Sol, l'astre del dia (Mall., Eiv.); […] «En esser post es solei, | ja no és hora de cantar; | ¿saps quan has de refilar? | Quan en fa d'aquell vermei» (cançó pop. Mall.). […] 3. Lloc on toca el sol (Empordà, Berguedà, Plana de Vic, Cerdanya, Solsona, Cardona, Segarra, Camp de Tarr.); […] «Boscos, soleis, masies que el cor ama, | per sempre adeusiau», Canigó xii. […] 5. De solei: de poca vàlua, de per riure. «Un missèr de soley», Ignor. 73. […] Solei: a) topon. Nom de moltes partides de terra, completat amb el nom de propietaris o habitadors: Solei de Barceloneta, etc.[…]
Diccionari català-valencià-balear. A. M. Alcover i F. de B. Moll
Llibre dels errors, d'Eduard Carmona
«El Llibre dels errors no s’equivoca. És un llibre par il-même. Planteja, d’entrada i de la mà de Sartre, que l’existència és una imperfecció que ens engoleix cap a dins de la seva cambra fosca. La consciència de ser com a tensió, la utilitat dels tels per no copsar la transparència del no-res i les seves xacres incrustades per definició. Eduard Carmona és un bon lector, que domina amb maduresa l’ofici d’escriure i que té la seva pròpia veu: perquè sap que mirar-se a ell mateix és mirar l’home, el plural, i mirar el món amb deseiximent. Aquest és el salt, del microscòpic al macroscòpic, de l’anècdota a la categoria, de la signatura a la natura, del joc al foc. Carmona escriu “des d’algun lloc blanc impossible”, i només ell serà capaç d’omplir-lo de colors, de vida. Com la sageta constant d’un rellotge... Impecable.»
Anna Carreras

